Museu Bíblic Tarraconense

Del 20 de febrer al 31 d’octubre de 2023, el Museu Bíblic Tarraconense realitza una col·laboració amb Jesús Arjona Muñoz, que pretén mostrar una visió objectual d’Etiòpia, a través de les obres de la seva col·lecció privada. Aquest petit recorregut es mostrarà a l’aparador de l’exterior del museu al Carrer Les Coques i es dividirà en tres apartats on podrem descobrir diverses característiques històriques, artístiques, religioses i d’actualitat d’Etiòpia.

ACTIVITAT RELACIONADA:

Conferència: «Cultura material i transcendència: una mirada a l’art clàssic africà», a càrrec del Sr. Jesús Arjona, historiador i expert en art africà.

Dia: 14 de setembre

Hora: 21.00 h

Lloc: Jardins i capella de Santa Tecla la Vella (entrada pel C/ Les Coques)

Organitza: Museu Diocesà de Tarragona i Museu Bíblic Tarraconense

APARADOR ACTUAL:

-ROTLLE MÀGIC, ETIÒPIA
S. XVIII – XIX
Pell i pigments

-AMULET, ETIÒPIA
Primera meitat del s. XX
Pell

-KITAB
Els elements que trobem en aquesta ocasió pertanyen a la comunitat cristiana Copta d’Etiòpia i tenen una connotació que va més enllà del cristianisme copte, penetrant fins a l’Islam, la màgia tradicional o bé les sanacions relacionades amb les religions tradicionals africanes.
Son coneguts com a “Kitab” o pergamins enrotllats màgics, tenen una funció curativa o protectora i son realitzats per un sacerdot amb origen molt antic conegut com “Dabtara”, que es situa entre el cristianisme i la màgia o la sanació tradicional.

El seu origen es remunta a l’imperi Aksumita entre els segles I i VII, tot i que l’exemplar més antic conegut és del segle XVII i, en la seva majoria, tots els que podem trobar a dia d’avui pertanyen al segle XIX o XX, fet que testimonia una historia molt viva actualment per aquests objectes amb un passat tan remot. Foren prohibits durant molt de temps per les autoritats cristianes per la seva connotació màgica-religiosa, tot i que mai van deixar de confeccionar-se en cap moment.

Estan realitzades amb pell i escrites en la llengua litúrgica etiòpica del Gee’ez, antic idioma oficial del país però que amb el temps va passar únicament a l’escenari litúrgic. D’entre tota aquesta selecció destaca la diversitat de cal·ligrafies, mostrant així la varietat de qualitats que existien, situant els millors escrits en una jerarquia més alta i els menors en un àmbit social inferior. Incorporen diferents elements gràfics amb imatges d’àngels, elements religiosos o motius geomètrics, a més les escriptures varien de color entre el negre i el vermell.

En el seu origen eren portats per homes i dones al coll, enrotllats o doblegats en pell com a penjolls, tal i com podem apreciar a la vitrina. La seva funció era protegir-los d’esperits malignes o bé guarir les afeccions o malalties dels portadors. Segons molts estudiosos, aquests elements eren portats per dones amb problemes menstruals, tot i que també indiquen que molts homes els portaven per prevenir mals auguris.

Entre els “Kitab” que trobem a la vitrina destaquen dibuixos com els dels àngels amb ales o bé la representació d’un Sant Jordi matant al dimoni, element molt representat en la pintura etiòpica donat que és un Sant molt venerat. Aquests dibuixos es realitzaven amb la finalitat de poder servir com a element màgic per guarir amb més força i ajudar al malalt a derrotar el seu mal. D’altra banda, també podem veure diversos colors a les tintes; les parts escrites en negre explicarien l’afecció del malalt, mentre que les parts en vermell serien paraules sagrades o petits extractes bíblics.

Els pergamins enrotllats màgics testimonien una realitat de convivència cultural molt clara a Etiòpia entre el cristianisme i la màgia, sense oblidar l’Islam, donat que escrits com aquests també son portats per musulmans als seus territoris. Ens donen una idea del sincretisme i la comunió utòpica entre religions, a més a més de la important reunió de cultures, religions i costums, que tenen lloc en aquell país que es veu plasmat i de forma més real en els conflictes constants que es produeixen, principalment al nord del país. És per aquesta raó que els elements que mostren una comunió de cultures tenen una força molt important avui dia.