HISTÒRIA DEL MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE

1El Museu Bíblic Tarraconense va ser fundat l’any l930 pel Dr. Josep Vallès i Barceló, canonge lectoral de la catedral de Tarragona, professor de Sagrades Escriptures al seminari de Tarragona i vinculat al Pontifici Institut Bíblic de Roma. El Museu es va crear a partir del material que recollí o adquirí en els seus viatges a Terra Santa i el Pròxim Orient, i s’ubicà en dues sales del claustre del Sagrat Cor del seminari de Tarragona. El Dr. Vallès va concebre el Museu com una eina pedagògica al servei de la cultura i de la fe. En aquest sentit era un projecte molt útil per a la formació dels seminaristes i de la societat. En el diari La Veu de Tarragona de 14 de gener de 1932 s’esmentava que: “[…]el Museu és una exigència pedagògica: ensenyar veient, ensenyar palpant, ensenyar construint, aquest és l’ideal! […]Els museus Bíblic i Egiptològic del Monestir de Montserrat començats amb elements minsos i continuats amb aquella paciència proverbial benedictina, constitueixen avui, en les seves diverses seccions, una col·lecció d’un interès escripturístic imprescindible. […]Una raó semblant ens mena ha [sic] preveure també la futura puixança del pro-museu Bíblic.”

Amb l’esclat de la Guerra Civil el Museu fou desmuntat i les peces custodiades al Palau Arquebisbal i a l’ArxiuHistòric Arxidiocesà. L’any 1941 el Museu fou refet en una dependència contigua a la biblioteca del seminari, i l’any 1950 el Museu fou traslladat al seu antic emplaçament. L’any 1968, tornava a ser desmuntat. Mn. Salvador Ramon, canonge i arxiver de l’Arxiu Històric Arxidiocesà, va aconseguir salvaguardar la major part dels objectes i així evitar-ne la seva desaparició. Amb l’aprovació de l’Associació Bíblica de Catalunya, per decret de l’arquebisbe Josep Pont i Gol, es va consolidar la represa d’un treball ben actiu en l’àmbit de la Tarraconense en el camp dels estudis bíblics i la difusió de les Sagrades Escriptures, que havia tingut els seus antecedents al nostre país en una llarga i qualificada tradició anterior a la desfeta de 1936. Fruit d’aquest fet, a finals dels anys 80, el museu fou recuperat per iniciativa del Secretariat Diocesà de Pastoral Bíblica i amb l’esforç d’un equip de voluntaris. L’any 1995, sent arquebisbe Mons. Ramon Torrella Cascante el Museu fou reinstal·lat, provisionalment, a la planta superior del Palau Arquebisbal. Darrerament els arquebisbes Lluís Martínez Sistach i Jaume Pujol Balcells han donat un nou impuls al Museu, assignant-li un nou emplaçament a l’històric edifici de la Casa dels Concilis. El dia 10 d’abril de 2006, l’arquebisbe Jaume Pujol inaugurà i beneí les noves instal·lacions. En aquesta última etapa el museu ha incrementat el seu patrimoni gràcies a adquisicions i nombroses donacions.