Des del 14 de febrer i fins Setmana Santa, el Museu Bíblic Tarraconense amb la col·laboració de Jesús Arjona Muñoz, presenta una nova exposició a l’aparador de l’exterior del museu al Carrer de Les Coques, amb la Creu de mà “MÄSQÄL”.
CREU DE MÀ, “MÄSQÄL”
Etiòpia, segle XVIII o anterior
Fusta
Ex Alain Dufour, Saint Maur, France / Ex Zemanek-Münster, Alemanya
Exemples similars al Museu Quai Branly a París (71.1963.53.54 o 71.1931.74.2972) i al Museu de les Cultures del Món de Barcelona (MEB 267-482)
La creu a l’Etiòpia cristiana és apreciada des dels seus inicis establint-se com a símbol molt venerat. Té una forta presència a la vida quotidiana, però especialment a la vida religiosa, atès que es col·loca en tots els actes litúrgics i festivitats; a més, tots els creients, especialment les dones, porten petites creus de plata o bronze penjades, o bé tatuades, com a símbol protector. Tanta és la veneració que molts governants del país van adoptar com a nom “Gäbrä Mäsqäl”, que vol dir “Servidor de la Creu”. A tot el país es realitzen molts tipus de creus; de processó, de bàcul, de mà o pectorals, cadascuna amb un ús particular i específic a l’espai que ocupa. La que avui presentem és una creu de mà, portada per un eclesiàstic, i utilitzada per beneir els fidels i alhora com a símbol protector a les esglésies, col·locant-les a les finestres d’aquesta amb la finalitat d’allunyar el mal.
Una de les característiques més notables d’aquestes creus és el mànec acabat amb una decoració, que de vegades aniria decorada fins i tot amb elements figuratius. En aquesta creu destaca la senzillesa a l’hora de treballar les formes; la seva pàtina d’ús prolongat, tant per beneir, portar-la a la mà pel sacerdot o com a símbol protector, atès que té zones cremades d’haver-se situat a prop d’un foc; i finalment, la seva antiguitat, que se situa al voltant del s. XVIII o com a possiblement anterior.
Peça de la col·lecció del Sr. Jesús Arjona Muñoz.